Ací hi trobareu les cròniques de les xerrades de les nits d’estiu d’Alcampell. Estiu 2018
1) Espills Trencats: Una història generacional
Per Màrio Sasot (periodista i professor)
(Xerrades de les nits d’estiu a Alcampell – II)
Les nits d’aquest passat agost a Alcampell van comptar amb diversos actes organitzats per l’Associació Cultural La Bardisa, entre ells tres xerrades que van congregar a un nombrós públic i van permetre debatre sobre alguns temes d’interès que volem ressenyar per a Temps de Franja. Ací us oferim un resum de la primera sessió del cicle de debat.
La primera xerrada es va celebrar el divendres 3 d’agost i va anar a càrrec de Màrio Sasot. La seua intervenció va consistir en la presentació del seu llibre ‘Espills trencats’, una obra que ja ha merescut ja un bon grapat de ressenyes a Temps de Franja, motiu pel qual ací no entrarem gaire en el seu contingut.
Com els lectors de TdF ja saben, l’obra està basada en un joc de personatges on el narrador descriu la seua infància a Saidí i el seu posterior trasllat amb tota la família a Saragossa, on descobrirà una realitat social, cultural i lingüística força diferent. Un contrast que, malgrat les ensopegades de tota mena, convertiran l’autor en un bon observador (com podem constatar en llegir el llibre), i que li permetrà relativitzar moltes de les certeses que aquella gent que sempre viu al mateix lloc rarament gosarà qüestionar.
En el debat subsegüent, el públic que va demanar a en Màrio Sasot més detalls de per què la seua família va decidir abandonar les terres i anar a viure a una capital. Era una cosa de la que ningú del públic se’n podia avenir. Això va portar a reflexionar sobre com es va maltractar el camp i el món rural durant l’època franquista. Tant que tothom que podia se n’escapava, un prejudici que possiblement encara dura en l’actualitat. Tot i això, l’autor mos va aclarir que unes dècades després son pare va fer un retorn parcial a Saidí, tot coincidint amb la febre de l’or que va suposar l’expansió de la fruita dolça a la comarca, un tipus de cultiu que va capgirar el Baix Cinca i la Llitera de manera més que considerable.
Però per aquelles dates en Màrio Sasot ja estava en una altra batalla: la del seu pas per la Catalunya de l’època de la Transició, que fou un dels punts que més va captivar el públic. La seua estada a Santa Coloma de Gramenet, en ple remolí sentimental i de militància política, de pràctica periodística i docent, va conformar bona part dels ideals i de la carrera posterior de l’autor. Al llibre hi ixen escenes que el públic va trobar ben xocants, com els embolics familiars i polítics que va ocasionar el seu casament, organitzat pel partit polític clandestí en el que aleshores militava i que li condicionava tantes coses de la seua vida quotidiana. Uns esdeveniments que mostren les peculiars lògiques socials, polítiques i familiars que regien les vides de la gent en aquells temps convulsos on tantes coses estaven canviant. Queda clar que els canvis de debò van ser els dels costums i pautes de la vida social, mentre que la transformació de les institucions polítiques i econòmiques va ser molt menor del que s’esperava.
La vetllada, com el llibre, va servir per a il·luminar els canvis polítics i culturals dels anys 70 narrats des de l’òptica de la joventut que els protagonitzava. Un fresc generacional molt oportú ara que la Transició política es troba en estat de revisió, i que permet fer-se una idea de la correlació de forces de l’època i de les renúncies que es van quedar pel camí i que ara tornen amb força. Com li vam dir a l’autor, ja n’estem esperant la segona part.
2) Sobre la revista Littera i les eleccions municipals a la Llitera
(Xerrades de les nits d’estiu a Alcampell – II)
Com dèiem en una crònica anterior, les nits d’aquest passat estiu a Alcampell van comptar amb diversos actes organitzats per l’Associació Cultural La Bardisa, entre ells tres xerrades que van congregar a un nombrós públic i van permetre debatre sobre alguns temes d’interès dels que ací us n’oferim un resum. La segona xerrada es va celebrar el divendres 10 d’agost i va consistir en la presentació de l’últim número la revista LITTERA per part de Joan Rovira, president del Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT).
En Joan Rovira va fer una detallada explicació dels orígens del Centre, la seua funció cultural i les nombroses publicacions editades durant els seus deu anys d’existència. Entre aquestes es troben els 5 números de la Revista LITTERA, cadascun dels quals compta amb entre 8 i 10 articles d’investigació, la qual cosa suposa un total de gairebé mig centenar de textos d’alta qualitat acadèmica i científica sobre la comarca de la Llitera, elaborats per sengles autors i autores de reconegut prestigi. Un corpus de referència ineludible per conèixer la nostra comarca i que hauria de ser a totes les cases. La subscripció al CELLIT té un cost simbòlic de 20€ anuals que donen dret a obtenir totes les publicacions i a participar en les activitats culturals que s’organitzen, motiu pel qual es va animar a totes les persones presents a fer-se’n sòcies. Donem fe de que algunes se’n van fer.
L’exposició de Joan Rovira es va completar amb la presentació d’un dels capítols de l’últim número de la revista sobre l’evolució de les eleccions municipals a la Llitera, a càrrec de J. Espluga i A. Capdevila.[1] Els ponents van presentar una sèrie de gràfiques i dades des de les primeres eleccions locals del 1979 fins a les últimes celebrades el 2015. Un total de 10 convocatòries electorals municipals, de les que van analitzar les forces polítiques que s’hi van presentar en cada període, quina ha estat la seua distribució de vots i de regidors a cada ajuntament i la seua evolució durant tot el període democràtic modern.
Els ponents van mostrar que una de les característiques més destacables és la gran quantitat de candidatures locals independents que hi havia durant les primeres legislatures democràtiques, una cosa que a partir dels anys 90 va canviar dràsticament, de manera que l’oferta electoral comarcal es va reduir a unes poques candidatures dels principals partits estatals i autonòmics. Un dels factors que podria explicar aquesta evolució és l’elevat grau de dependència que tenen els ajuntaments de les institucions supralocals, en especial de les Diputacions provincials, que són els organismes on es decideix el repartiment d’un important contingent de recursos entre els municipis, però també de les institucions autonòmiques. Es podria dir que tenim un sistema polític que penalitza seriosament les candidatures independents, cosa que suposa un greu dèficit institucional que prioritza la concentració de poder en uns pocs partits polítics al temps que afavoreix la creació de xarxes clientelars territorials.
La seqüència històrica també permet observar l’evolució de la distribució de regidors entre els tres partits que han estat majoritaris a l’Aragó durant el període democràtic (PAR, PP i PSOE). A grans trets, el PSOE aconsegueix al voltant del 50% dels regidors de la Llitera durant tot el període analitzat, mentre que el PAR i el PP es reparteixen gairebé a parts iguals el 50% restant, amb major pes d’un o altre partit en funció del període històric: durant les primeres legislatures el PAR n’obtenia més que el PP, i en les més recents succeeix el contrari. Els partits minoritaris obtenen una representació relativament marginal al llarg de tot el període, com el PCE/IU durant les primeres legislatures o la CHA en les darreres.
Una altra característica a destacar és el paral·lelisme existent entre els canvis de cicle electoral a nivell estatal amb els de nivell local. Així, l’època on la UCD era el partit hegemònic a nivell estatal (final dels 70 i principis dels 80), en els municipis lliterans aquell partit va ser el que va predominar; durant tot el període en què el PSOE va ser el partit hegemònic a Espanya, també ho va ser a la Llitera; i quan el PP va governar Espanya a finals dels 90 i primers anys del segle XXI, aquest partit també va tenir un considerable augment a la Llitera. De la mateixa manera, la recent irrupció de noves forces polítiques en el Congrés dels Diputats i en els parlaments autonòmics s’ha començat a reflectir també, encara de manera molt tímida, en els ajuntaments lliterans. Es podria dir que els cicles polítics a nivell general influeixen d’alguna forma en els resultats d’àmbit local, tot i que no de manera automàtica perquè se sap que el carisma i les persones concretes que conformen cada candidatura tenen molt pes en les eleccions municipals.
A partir de les eleccions de 2011 cada cop hi ha més indicis que el règim polític encetat amb la Transició de 1977 ha entrat en una fase de transformació. La perllongada i profunda crisi econòmica i la correlativa crisi institucional (per casos de corrupció, disfuncions, descrèdit de la monarquia, afebliment de la divisió de poders, etc.) han comportat moviments de fons que es poden traduir en canvis importants en l’estructura del sistema polític espanyol (tot i que els partits dinàstics s’hi resisteixen amb totes les seues forces, que no són poques).
Si, com hem vist, els canvis en els cicles polítics a nivell general acaben per tenir una influència en l’àmbit de les eleccions locals, no es pot descartar que en un futur hi hagués canvis en els partits polítics representats a la comarca. De moment ja s’han observat alguns indicis, com la irrupció de ‘Cambiar’ (que inclou IU, Podemos i altres) en dos ajuntaments (Binèfar i Albelda) i la presentació de llistes per part de ‘Ciudadanos’ (a Tamarit), i en un futur és probable que aquests canvis s’incrementin i augmenti l’oferta política comarcal. Malauradament ja hem vist que les opcions independents tenen poques possibilitats de subsistir, així que només podem fer que mirar quina és l’oferta autonòmica i general.
El debat subsegüent amb el públic va permetre recordar les eleccions locals dels anys 80, amb tota la novetat que suposaven en aquell moment. Es van projectar també diversos cartells electorals de diferents èpoques, alguns dels quals van donar peu a alguns moments d’hilaritat entre els presents. Sembla que el pas del temps no els ha tractat massa bé, cosa que fa pensar en quina caducitat tindrà la propaganda electoral que es presentarà en les pròximes eleccions municipals que es faran el maig del 2019.
[1] Espluga, J. & Capdevila, A. (2017) “Les eleccions municipals a la Llitera. Evolució històrica i tendències. Littera, nº 5, p. 91-130.
3) La contemplació de la natura com a forma de resiliència
(Xerrades de les nits d’estiu a Alcampell – III)
Ací us oferim un resum de la tercera i última xerrada, que es va celebrar el divendres 17 d’agost i va ser impartida per Mercè Miranda, coneguda activista cultural de Tamarit de Llitera, amb una llarga trajectòria en l’organització d’esdeveniments col·lectius tant des de les institucions com des de les associacions locals.
Mercè Miranda va basar la seua exposició en una sèrie de fotografies de la natura (muntanyes, insectes, moixons, núvols, etc.) fetes per ella mateixa, que va anar projectant mentre en comentava les característiques de cadascuna. Primer descrivia què era el que s’hi retratava, després explicava en quin lloc i en quines circumstàncies es va fer la foto, i a partir d’aquí ho vinculava amb experiències viscudes per ella o per persones properes, tot intentant extreure’n aprenentatges vitals de diversos tipus. D’aquesta manera, la Mercè Miranda va elaborar un molt interessant discurs sobre com afrontar els canvis inevitables i els cops que tota persona trobarà al llarg de la seua vida, mos va ensenyar algunes de les seues estratègies particulars per a donar sentit a les coses importants i distingir-les de les que no ho són tant.
Per un costat, el públic vam aprendre moltes coses de la natura i del territori, ja que cada foto tenia una història localitzable en un indret concret, la majoria per les serres de la Llitera i de la Ribagorça, però algunes també a la platja catalana o als cims pirinencs.
Per un altre costat, Mercè Miranda mos va ensenyar el valor de les coses petites, dels detalls de les coses que mos envolten i sovent mos passen desapercebudes. L’entorn es pot convertir en un escenari gairebé màgic si l’observem amb ganes de veure’l. La ponent també va argumentar de manera molt plausible per què val la pena dedicar el nostre temps a coses aparentment intranscendents com observar flors, arbres, pedres o el fluir de l’aigua d’un rierol.
Mercè mos va animar a eixir a caminar pel defora sempre que puguem o en tinguem ocasió, a passejar pel bosc i a fixar-nos en tot el que la natura ha desplegat al nostre voltant. Si hi podem anar sols molt millor. També mos va intentar convèncer del satisfactori que és seure’s en una pedra a la muntanya, al bosc o a la plana i oblidar-se del pas del temps mentre observem l’entorn i a altres mateixos, perquè és una cosa que rarament fem i és molt important per a la nostra salut i equilibri vital. Així, per exemple, va explicar que un dia va haver d’esperar set hores ajupida en un lloc d’observació per aconseguir fer una foto a una àliga o a un trencalòs. Una llarga espera que pot ser molt fructífera per a trobar-se a un mateix, fer-se menys dependent de les preses quotidianes, i a poc a poc consolidar una identitat personal positiva. Un temps que no es perd sinó que es guanya.
Mercè Miranda va exposar nombrosos casos personals de com havia revertit situacions vitals negatives, a base de trobar-se amb ella mateixa en comunió amb la natura. Segons ella, la pau i energia positiva que se n’obté genera una satisfacció personal que després, inevitablement, es contagiarà a les persones més properes, i que potser podrà tindre un efecte en cascada en cercles cada vegada més amplis de persones, tot contribuint a la millora de la societat que mos envolta.
Cal advertir que si la Mercè Miranda és coneguda en els últims anys a la Llitera és per ser l’organitzadora d’alguns dels esdeveniments solidaris més multitudinaris que s’hi celebren. Ella ha estat la impulsora de la Beca Tamarit d’Oncologia Digestiva, una iniciativa a base de voluntariat que, a través d’una cursa popular, permet recollir donacions per a becar i donar suport a la investigació científica sobre el càncer, en col·laboració amb l’Associació Espanyola de Gastroenterologia. Ja van per la 5a edició i cada any aconsegueixen augmentar l’import de les donacions en gairebé un 50% (l’última beca ja va ser de 15.000 euros).
Enguany, la Mercè Miranda ha posat en marxa una iniciativa paral·lela anomenada Beca Lynch amb la intenció de contribuir al finançament de la recerca científica sobre la síndrome de Lynch, una malaltia genètica poc coneguda, que és hereditària i afecta a persones joves en forma de càncer colorectal o patologies relacionades. Com l’anterior, és un projecte basat en voluntariat que, a partir de l’organització de diferents esdeveniments esportius, culturals i lúdics, promou donacions per a la beca científica. De moment, el projecte ja compta amb el suport de diversos municipis lliterans, com Albelda, Alcampell, Castellonroi, Sant Esteve de Llitera i Vencilló, a més d’altres de territoris més llunyans com Tavertet, que s’han compromés a facilitar l’organització dels actes al llarg de l’any.
En definitiva, la Mercè Miranda va animar una vetllada molt estimulant que va permetre plantejar un debat sobre quin és el nostre paper en aquest món i en aquesta societat tan enrevessada que mos hem muntat. La seua xerrada no només mos va ajudar a conèixer millor el nostre territori a partir de les imatges que va projectar, sinó també va servir per a relativitzar els factors que tant sovent mos fan oblidar que els humans no som més que una espècie animal més que viu en connexió plena amb la resta de la natura, per molt que mo’n vulguem allunyar. I també que tenim una capacitat col·laborativa i de suport mutu molt més gran de la que pensem o mos fan creure, tal com les seues iniciatives solidàries demostren. No és fàcil trobar actes on a partir de la descripció de situacions negatives es generi una energia tan positiva. Si torna a fer una xerrada hi tornarem a anar.
Xerrades de les Nits d'Estiu 